Cada vegada que
canvio de país, em sorprenc dels profunds canvis que aquest fet provoca en mi.
Provar d’entendre una cultura diferent de la pròpia i fer-ho amb una actitud
receptiva no és feina fàcil: algunes de les creences que tens més arrelades
sobre la vida i la gent queden en entredit i les respostes pròpies més
habituals a determinades situacions o les expectatives sobre com hauria
d’actuar la gent pateixen canvis fonamentals.
En moltes ocasions he tingut la
sensació d’estar alliberant meva ment d’uns tentacles que en limiten les seves
possibilitats, a Mèxic en canvi, ens hem trobat amb situacions tan inversemblants
que estan re-definint el concepte que tenia de sentit comú. Us en posaré alguns
exemples prou il·lustratius:
A la companyia telefònica:
Telcel ve a ser
com Movistar a Espanya. Hi vem anar a preguntar la possibilitat de contractar
una línia telefònica i/o d’Internet i la conversa va anar mes o menys així:
- - Quins
són els requisits?
- - Identificació
i 5 referències.
- - 5
referències de que? Del banc?
- - No, 5
persones a qui puguem trucar per demanar referències
- - Per
què?
- - Per
demanar referències
- - Per
què?
- - Perquè
estàs demanant un crèdit.
- - No,
no, no, no.... vull un contracte per una línia de telèfon.
- - Això
mateix senyoreta, està demanant un crèdit.
- - @#€$”#
?!?!?!?!
- ......
- - Acabem
arribar aquí, no tenim referències. Serveixen contactes d’altres parts de
Mèxic?
- - No,
han de ser de Playa del Carmen i han de tenir un contracte amb Telcel
- - @#€$”#
@##@#€$”# !!!!!!!!
- ......
- - No
podem complir aquest requisit. Que ens recomana? Serviria una targeta de
crèdit?
- - Porti
5 referències
- - Mecagunlaputadoros!
A Trànsit:
Vem anar a
preguntar que calia fer a que el Carlos pogués renovar el seu carnet de conduir
de Mèxic. Sorpresa, sorpresa.... si el carnet caducat és d’un altre Estat de
Mèxic, has de fer examen! - PERDÓN?!?!?! A mi em va agafar un atac de riure,
ara que el Carlos es pensava que ja havia fet tots els exàmens de conduir
possibles a la seva vida! Pensem-hi, és com si anessis a viure a Madrid i t’haguessis
de tornar a treure el carnet de conduir! Jo en plan cachondeo li pregunto a la
policia: “Però és que es condueix diferent al sud que al nord de Mèxic?” I ella
em contesta en un to seriós “Muuuuy diferente”. Passat el segon atac de riure i
sent conscient que al Carlos el veia més aviat conduit amb el carnet caducat
que fent l’examen vaig optar per fer anar la seva lògica caribenya i pensar en
la solució més inversemblant possible: “Senyoreta, si el meu marit té el carnet
de conduir espanyol en vigor, pot conduir en aquest Estat amb aquest carnet?”
BINGO! Resposta: “Sí, Claro, si no está caducado”
És a dir, tu vas
conduit per la Meridiana i et para un mosso: “Carnet i papers del cotxe”. Acte
seguit diu el mosso: “El seu carnet està caducat. Multa”. Solució: “Esperi,
esperi....per aquí tinc el carnet de conduir de Mauritània vigent”. I el mosso:
“A molt bé, compte amb els camells i que vagi bé”.
Sobre el mateix
mostrador on estàvem discutint, a l’abast de la mà de tothom, com qui agafa un
tríptic, hi havia dos safates etiquetades: “exámenes” i “exámenes por corregir”
i dos metres més enllà els pringats fent els exàmens en cadires de braç.
A la mateixa
comissaria de policia un diploma ben emmarcat diu així:
La joyería Lapis otorga a:
El Departamento de Policía
de Playa del Carmen
El reconocimiento de haver superado con éxito el
curso de:
Seguridad
Al banc:
Vem obrir un
compte pocs dies després d’arribar i vem fer una transferència de diners des de
Barcelona. Al cap d’uns dies volíem comprar un cotxe, al comptat, amb els
diners de la transferència. Anem al banc i ens diuen que els diners són al
compte però que sense la targeta del banc no es poden treure, targeta que no
teníem perquè triguen unes setmanes a donar-te-la. No hi va haver manera, a la
finestreta del banc, en persona, passaport i contracte del banc en mà i els
nostres diners els tenien retinguts i no ens el van voler donar. Solució: ells
mateixos et fan allà mateix una targeta “EXPRESS” sense nom, per uns 7 euros i
ara sí: treu el que vulguis!
Al mateix moment
una noia americana intentava canviar dòlars a pesos dues finestretes més enllà.
D’alguna manera els sistemes informàtics d’última generació del banc van
detectar que la noia ja havia canviat diners cinc vegades anteriorment al
mateix lloc i que no ho podia fer una sisena. En el seu cas la solució que li
van donar: “vine amb una amiga i que els canviï per tu”!!!
Seguint amb el
banc: Al sistema de seguretat de la seva pàgina web, quan hi entres per primer
cop, et fan triar entre una sèrie de fotografies i donar-li un nom i et diuen
que a partir d’aleshores, cada vegada que accedeixis al compte online hauràs de
corroborar si és o no correcta la fotografia i el nom. A la pràctica: cada cop
que entres et surt la fotografia i el nom correctes!!
Al registre
civil:
Vem anar a
registrar el matrimoni al registre civil i ens van dir que passéssim a buscar
el certificat al cap d’unes setmanes.
Unes setmanes més
tard vaig a veure el “Licenciado Edgar”:
- - Señorita,
hem tingut un problema amb un dels papers que va presentar.
- - Quin?
- - Aquest:
la apostilla s’ha de traduir a l’espanyol
- - Però
si està en espanyol!!!!
- - No,
miri, aquí diu Apostille no Apostilla
(atac de riure).
El “licenciado Edgar” continua:
- -
... i sota de Nombre posa Name i Prénom, i sota de
Fecha posa Date, i sota de....
- - @#@#@#¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Esperi, esperi, esperi.....Això és perquè el document ESTÀ EN TRES IDIOMES:
espanyol, anglès i francès, perquè és el format per fer papers a l’estranger!
- - Però
ho ha portar traduït a l’espanyol.
- - JA
ESTÀ EN ESPANYOL Capsigrany!!!!! És un document oficial d’Espanya!!!!
- - Miri
señorita, jo he de copiar aquest paper i hauré d’ometre aquestes parts i quan
arribi a la central m’ho retornaran.
- - Señor
Licendiado, no estarà ometent res... perquè es repeteix en diferents idiomes!!!!
- - D’acord
señorita jo ho envio però sota la seva responsabilitat. Passi dilluns.
Esperem que al
proper Licenciado a qui li arribin els papers a la central de licenciadolandia
s’hagi tret la llicenciatura en sentit comú!
 |
| Yoga cat |
Aquest és un
petitíssim recull del que ens ha passat en aquests dos mesos, a saber el que
ens espera... No dic que situacions com aquestes no les trobis a Catalunya, n’estic
segura que sí, però potser aquí, després s'una bona cura a base de mojitos i meditació, em fan més gràcia.
