Preparant els gats per a viatjar

La nostra aventura sabàtica la compartirem, un cop més, amb dos gatets viatgers que, deixant-se adoptar per nosaltres, es van apuntar sense saber-ho a una vida plena d’aventures. Amb nosaltres han creuat els EEUU de sud a nord en cotxe i després l’Atlàntic per venir a viure a Catalunya. Ara els preparem per tornar a fer les Amèriques.

Viatjar amb animals requereix tenir els seus papers en regla i això implica uns quants viatges al veterinari. Necessitarem vacunar-los un altre cop, una revisió mèdica com a molt 10 dies abans del viatge i registrar el xip amb l’adreça correcta. El veterinari ens farà els seus passaports i un certificat que s’haurà d’anar a segellar al col·legi de veterinaris. I llestos.

D’altra banda, hi ha les exigències de la companyia aèria. Abans de comprar els bitllets d’avió, t’has d’assegurar que acceptin portar animals a la cabina, és a dir, amb nosaltres dins de l’avió. Els gats podrien viatjar al cargo (amb les maletes) amb qualsevol companyia, però nosaltres els volem estalviar aquest trauma. En el nostre cas, hem triat Air Europa que ens deixa portar els gats a la cabina i només fa una curta paradeta a Madrid i després vola directament fins a Cancún, per tant, serà més ràpid i fàcil per tots nosaltres.

Per comprar els bitllets d’avió es pot fer igualment per Internet. Un cop comprats, has de trucar a la companyia i avisar que viatjaràs amb els animals. Ells fan la sol·licitud i el dia següent et donen la confirmació. L’únic que pot passar és que algú ja hagi reservat el dret de viatjar amb animals a la cabina d’algun dels vols i com que tenen un màxim nombre d’animals que deixen viatjar a la cabina, pot ser que ja no n’acceptin més. Nosaltres no hem tingut mai cap problema, si bé és cert que per evitar sorpreses, reservem amb molta anticipació.

Finalment, per portar els gats a la cabina, el transportin ha de tenir unes dimensions que canvien segons cada companyia aèria i el total del pes no ha de sobrepassar 8 kg, en el nostre cas. En principi, no hem de tenir problemes en aquest sentit, però per si un cas, tinc els gats una miqueta a règim, el que es deixen.

Però el més dur no és la paperassa sinó la factura del veterinari. A més, tenim un tercer gat que de moment no viatja amb nosaltres però que teníem pendent castrar-lo i vacunar-lo. Així que entre els uns i els altres, seran més de 500 euros de despeses veterinàries, això sense comptar els 100 euros per gat per a que puguin viatjar amb avió.

Continuar...

Preparando los gatos para viajar

Nuestra aventura sabática la compartiremos, un vez más, con dos gatitos viajeros que, dejándose adoptar por nosotros, se apuntaron sin saberlo a una vida llena de aventuras. Con nosotros han cruzado los EEUU de sur a norte en coche y después el Atlántico para venir a vivir a Catalunya. Ahora los preparamos para volver a hacer las Américas.

Viajar con animales requiere tener sus papeles en regla y esto implica unos cuántos viajes al veterinario. Necesitaremos vacunarlos otra vez, una revisión médica como mucho 10 días antes del viaje y registrar el chip con la dirección correcta. El veterinario nos hará sus pasaportes y un certificado que se tendrá que ir a sellar al colegio de veterinarios. Y listo. 

Por otro lado, están las exigencias de la compañía aérea. Antes de comprar los billetes de avión, tienes que asegurarte que acepten llevar animales en la cabina, es decir, con nosotros dentro del avión. Los gatos podrían viajar en el cargo (con las maletas) con cualquier compañía, pero nosotros los queremos ahorrar este trauma. En nuestro caso, hemos elegido Air Europa que nos deja llevar los gatos a la cabina y sólo hace una corta parada en Madrid y después vuela directamente a Cancún, por lo tanto, será más rápido y fácil para todos nosotros. 

Para comprar los billetes de avión se puede hacer igualmente por Internet. Una vez comprados, tienes que llamar a la compañía y avisar que viajarás con los animales. Ellos hacen la solicitud y al día siguiente te dan la confirmación. Lo único que puede pasar es que alguien ya haya reservado el derecho de viajar con animales en la cabina de alguno de los vuelos y cómo tienen un máximo número de animales que dejan viajar en la cabina, puede ser que ya no acepten más. Nosotros no hemos tenido nunca ningún problema, si bien es cierto que, para evitar sorpresas, reservamos con mucha anticipación.

Finalmente, para llevar los gatos en la cabina, el transportín tiene que tener unas dimensiones que cambian según cada compañía aérea y el total del peso no puede sobrepasar los 8 kg, en nuestro caso. En principio, no tenemos que tener problemas en este sentido, pero por si acaso, tengo los gatos un poquito a dieta, lo que se dejan.

Pero lo más duro no es el papeleo sino la factura del veterinario. Además, tenemos un tercer gato que de momento no viaja con nosotros pero que teníamos pendiente castrarlo y vacunarlo. Así que entre unos y otros, serán más de 500 euros de gastos veterinarios, sin contar 100 euros más por gato para que puedan viajar en avión.

Continuar...

Un any sabàtic a Mèxic

Qui no ha somiat mai trencar amb la rutina i allunyar-se de la vida quotidiana durant uns mesos? Als països anglosaxons és una pràctica força habitual, ja sigui entre joves abans d’entrar a la universitat que amb la motxilla se’n van a veure món, o entre professionals amb ganes de fer un parèntesis en la seva carrera. Aquí, en canvi, és una opció molt poc corrent i per tant, se sol veure amb molt escepticisme. O estudies o treballes, o estudies i treballes i si no, ets un “ni ni” o estàs jubilat o a l’atur.

Quan pensem en un any sabàtic, possiblement el que primer ens ve al cap és una hamaca a la platja i un any “ple de no fer res”. Però un període sabàtic no té perquè significar deixar de treballar, pot ser simplement un canvi temporal a un sector menys estressant o la dedicació durant un temps a un hobby de manera professional. Si bé és cert que altres opcions inclouen voluntariats, viatges, dedicació a la família, estudiar, reciclar-se i un llarguíssim etcètera. I com que no és només una qüestió de diversió, si no de perspectiva vital, els períodes sabàtics solen implicar un temps llarg de preparació, de reflexió i una llista més o menys llarga d’objectius.

En el nostre cas, esperem que el nostre any sabàtic sigui un dels anys més actius de les nostres vides, un any ple d’activitats i d’experiències. Algunes d’elles encaminades al l’enriquiment personal, d’altres que esperem que ens ajudin a millorar la nostra carrera professional i sobretot i el més important, serà tot allò que ara mateix no podem ni imaginar que farem.

Però un any sabàtic és realment un luxe o una necessitat? Pot semblar que amb els temps que corren sigui més aviat una bogeria, però si ho pensem bé d’un període sabàtic en podem treure molt de profit més enllà dels objectius inicials que ens haguem marcat. Vivim massa mecànicament i en una societat immersa en la rutina i la comoditat. A mida que passen els anys acabem llegint els mateixos diaris, veient les mateixes pel·lícules, coincidint amb la mateixa gent als mateixos llocs... Adoptem hàbits que ens uniformitzen i dificulten la nostra capacitat d’innovació. Només en alguns casos, i per mil·lèsimes de segons, prenem consciència de la nostra veritable realitat, del que ens agrada i del que no, del que estem fent i del que ens agradaria fer. Per això, prendre un any sabàtic per respirar, reflexionar, redescobrir-nos i recomençar, ens pot ajudar a recordar allò que sempre hem volgut fer.  Luxe o necessitat?

Continuar...

Un año sabático en México

¿Quién no ha soñado nunca con romper con la rutina y alejarse de la vida cotidiana durante unos meses? En los países anglosajones es una práctica bastante habitual, ya sea en jóvenes antes de entrar a la universidad que con la mochila se van a ver mundo, o en profesionales con ganas de hacer un paréntesis en su carrera. Aquí, en cambio, es una opción muy poco corriente y por lo tanto se suele ver con mucho escepticismo. O estudias o trabajas, o estudias y trabajas y si no, o eres un “ni ni” o estás jubilado o en el paro.

Cuando pensamos en un año sabático, posiblemente el que primero nos viene a la cabeza es una hamaca en la playa y un año “lleno de no hacer nada”. Pero un periodo sabático no tiene porque significar dejar de trabajar, puede ser simplemente un cambio temporal en un sector menos estresante o la dedicación durante un tiempo a un hobby de manera profesional. Si bien es cierto que otras opciones incluyen voluntariados, viajes, dedicación en la familia, a estudiar, a reciclarse y un larguísimo etcétera. Y cómo que no es solo una cuestión de diversión, si no de perspectiva vital, los periodos sabáticos suelen implicar un tiempo largo de preparación, de reflexión y una lista más o menos larga de objetivos. 

En nuestro caso, esperamos que nuestro año sabático sea uno de los años más activos de nuestras vidas, un año lleno de actividades y de experiencias. Algunas de ellas encaminadas al el enriquecimiento personal, otras que esperamos que nos ayuden a mejorar nuestra carrera profesional y sobre todo y lo más importante, será todo aquello que ahora mismo no podemos ni imaginar que haremos.

¿Pero un año sabático es realmente un lujo o una necesidad? Puede parecer que con los tiempos que corren sea más bien una locura, pero si lo pensamos bien, de un periodo sabático podemos sacar provecho, mucho más allá de los objetivos iniciales que nos hayamos marcado. Vivimos demasiado mecánicamente y en una sociedad inmersa en la rutina y la comodidad. A medida que pasan los años acabamos leyendo los mismos periódicos, viendo las mismas por películas, coincidiendo con la misma gente en los mismos lugares... Adoptamos hábitos que nos uniformizan y dificultan nuestra capacidad de innovación. Sólo en algunos casos, y por milésimas de segundo, tomamos conciencia de nuestra verdadera realidad, de lo que nos gusta y de lo que no, de lo que estamos haciendo y de lo que nos gustaría hacer. Por eso, tomar un año sabático para respirar, reflexionar, redescubrirnos y recomenzar, puede ayudarnos a recordar aquello que siempre hemos querido hacer. ¿Lujo o necesidad?

La playa de Akumal, nuestra casa durante el primer mes.

Continuar...