 |
| Nedant amb tortugues a Akumal |
Hem decidit fer un parèntesi a la nostra vida sabàtica. Després
de més de mig any cent per cent sabàtic ens tocava mullar-nos i decidir si ens
quedàvem un temps més a la Riviera Maya
i provar la vida laboral aquí, o si tornar fer maletes i marxar a conèixer
altres estats de Mèxic com ara Chiapas. Ens vam donar un mes de temps: si algun
dels dos trobava una feina que fes el pes, ens quedàvem. Dit i fet, el Carlos
ja fa quasi un mes que treballa i jo començo demà, a mode de proba fins
desembre i després ja veurem. El fet és que els estalvis no duren per sempre i en
canvi a la crisi a casa nostra no se li arriba a veure el final. Treballant
aquí fem currículum i guardem part dels estalvis per més endavant que bona
falta ens poden fer.
I de cop la nostra
rutina ha canviat. Ara ja tornem a saber en quin dia vivim, els dilluns ja
tornen a ser dilluns i les platges paradisíaques s’han d’esperar fins diumenge.
Però tot es fa més fàcil quan tens l’opció de decidir. Estem, segurament, en una
de les poques vegades a la nostra vida en que tot el que comences, si t’agrada
ho continues i si no, bon vent! I amb la batuta a la mà tot és més fàcil.
 |
| Voluntariat amb micos aranya |
Deixem enrere sis mesos
inoblidables, plens de noves experiències que ens han transformat. El primer
mes va ser com sempre una lluna de mel: els problemes i defectes del país que
t’acull encara no surten a la llum i tot ho vam viure amb gran intensitat. El
segon més vam tenir la gran sort de poder formar part d’un projecte de
voluntariat impressionant cuidant micos aranya però el voluntariat va acabar
abruptament quan un dia els micos es van enfadar amb el Carlos i li van
destrossar la cama, cosa que va suposar que durant unes setmanes estiguéssim en
cures intensives. A partir d’aleshores ens vam dedicar a viatjar, acompanyats
molts dies per les visites de la família, i a participar en un altre projecte
de voluntariat en un centre comunitari d’educació. De totes aquestes
experiències n’han sorgit noves amistats i vincles amb el nou lloc que ens
acull.
 |
| Visita a Palenque, Chiapas. |
Ara ens toca viure al paradís però del costat dels
treballadors, aquells que sovint se’n obliden que hi són, perquè la vida
laboral a Quintana Roo no és fàcil. Es treballen moltes hores i els sous són
baixos fins i tot per als més estudiats. Però de moment sembla que hi ha una
cosa en abundància que no hi ha a casa nostra, o al menys no per a tothom:
oportunitats. Nosaltres les intentarem aprofitar mentre ens convinguin i quan
ens tornin a picar els peus, ens tornarem a moure... maletes i gats!
