Comença l'any sabàtic

Avui ha estat el meu últim dia de feina. Bon vent i barca nova!

S'ha acabat això de deixar una feina i començar-ne una altra, en una espiral sense fre que no et deixa temps ni per pensar si el que fas és el que vols. En anglès les expressions: "the rat race" o "the cucbicle life" fan referència de manera molt il·lustratuva a la monòtona vida que duem, tancats en oficines de 9 a 17h, mentre alimentem la societat del consumisme a la recerca de la felicitat.

Segurament hi ha altres maneres de fer les coses però per trobar-les, cal atrevir-se a fer-se les preguntes adequades, aquelles que incomoden i que no sempre volem contestar perquè un cop respostes amb sinceritat i valentia, saps que no et toca més remei que canviar coses.

Avui comença el canvi per nosaltres. Volem respirar fons i intentar veure-ho tot en perspectiva abans de decidir el proper pas. Aquest cop, per primera vegada deixem de buscar feina. Tornem a fer maletes. 

Demà comença oficialment el meu any sabàtic. Propera parada: el Carib.

Continuar...

Au revoir dilluns!

“Odio els dilluns” M’és d’un/a haurà pronunciat aquestes paraules quan avui ha sonat el despertador. A la majoria no ens agraden els dilluns i en canvi ens aixequem de més bon humor els divendres. És a dir, vivim pensant en allò que vindrà: els dilluns poden ser iguals que els divendres, però en canvi, la idea de que allò que ve a continuació és el cap de setmana, enlloc de quatre dies més a l'oficina, ens fa canviar la percepció del present i tots arribem de millor humor a la feina. Tristament, vivim el present pensant en el futur, esperant el proper cap de setmana.

Avui és dilluns i en altres circumstàncies m’hauria costat estar de bon humor. Però aquest és el meu últim dilluns, com a mínim, l’últim dels dilluns tal i com els he concebut fins ara: dijous serà el meu últim dia de feina abans de començar l’any sabàtic. A partir d’ara m’agradaran tots els dilluns. Però, és clar, això no té cap mèrit: seran dilluns sabàtics. El mèrit el tindria que a partir d’ara m’agradessin tots els dilluns, no només els sabàtics, sinó també els laborables perquè la vida és massa curta per malgastar-la odiant-ne algunes parts. Serà un dels objectius de l’any sabàtic: trobar una feina (o similar) que no  m’obligui a viure la vida esperant que arribi el cap de setmana.

Continuar...