“Odio els dilluns” M’és d’un/a haurà pronunciat aquestes paraules quan avui
ha sonat el despertador. A la majoria no ens agraden els dilluns i en
canvi ens aixequem de més bon humor els divendres. És a dir, vivim pensant en
allò que vindrà: els dilluns poden ser iguals que els divendres, però en canvi,
la idea de que allò que ve a continuació és el cap de setmana, enlloc de quatre
dies més a l'oficina, ens fa canviar la percepció del present i tots arribem de
millor humor a la feina. Tristament, vivim el present pensant en el futur, esperant
el proper cap de setmana.
Avui és dilluns i en altres circumstàncies m’hauria costat estar de bon
humor. Però aquest és el meu últim dilluns, com a mínim, l’últim dels dilluns
tal i com els he concebut fins ara: dijous serà el meu últim dia de
feina abans de començar l’any sabàtic. A partir d’ara m’agradaran tots els
dilluns. Però, és clar, això no té cap mèrit: seran dilluns sabàtics. El mèrit
el tindria que a partir d’ara m’agradessin tots els dilluns, no només els
sabàtics, sinó també els laborables perquè la vida és massa curta per malgastar-la
odiant-ne algunes parts. Serà un dels objectius de l’any sabàtic: trobar una
feina (o similar) que no m’obligui a
viure la vida esperant que arribi el cap de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada