Feliç any 2012!

Comença un any nou, el 2012, que segons ens avisen serà un any dur. Dur pels de sempre. I ple de sacrificis. També pels de sempre, és clar. Ahir, per alegrar-nos l’entrada d’any, el govern espanyol ens va deixar veure la punta de l’iceberg del que arribarà a partir del mes de gener. Ens esperen més clatellades que ens arribaran tan d’aquí com d’allà perquè per aquí i per allà hi ha dretes governant que es freguen les mans ara que tenen la nostra pròpia benedicció per a que ens donin pel ***. No només això, sinó que a més seguirem aguantant humiliacions com haver de saber que els directius de les caixes d’estalvi que han estat “rescatades” amb els nostres propis diners, cobren més de 2 milions d’euros l’any, mentre 4 de cada 10 joves a Catalunya són a l’atur i el 94% dels nous contractes que es fan a menors de 30 anys són temporals. I jo em pregunto si encara ens queda algun gramet de dignitat, que si és així, segur que s’encarregaran de trepitjar-la aquest any que comença. Això sí, tots calladets i aguantant.

I aquesta nit tocarà la dotzena campanada, engolirem el darrer gra de raïm i ens direm els uns als altres: “Feliç any nou!”...per dir “algo”. Mentrestant, el Carlos i jo ens mirarem amb un somriure còmplice i no podrem evitar pensar que potser les coses no pinten tant malament. 

El dia 30 de desembre de 2011 no ha existit en un petit Estat del Pacífic anomenat Samoa. Han decidit saltar-se’l. Se’n han anat a dormir un dijous i s’han despertat un dissabte. Han passat de ser l’últim país on s’amagava el Sol, al primer on surt el Sol, per apropar-se comercialment a l’Àsia. Tenint en compte els pronòstics per a l’any 2012, més d’una i d’un català voldria fer com a Samoa, aquest cop anant-nos-en a dormir l’any 2011 i aixecant-nos el 2013.

Si bé no ens podem adormir durant tot un any, cadascú de nosaltres haurà de buscar la manera de gaudir de l'any que comença, intentant esquivar la crisi, amb imaginació, en la mesura del possible i oblidant-nos-en una miqueta durant el dia a dia. El Carlos i jo hem decidit marxar a passar un 2012 diferent, tot esperant que el 2013, quan “despertem”, les coses pintin millor i poder dir: “Feliç any!”, aquest cop sí, de debò.