Platges privades i neveres vetades

La setmana passada vem decidir anar a conèixer la platja de Paamul, a uns 10 km de casa. S’hi arriba agafant la carretera federal i després un trencall fins a la platja. A l’entrada de Paamul trobem uns nois al costat d’una barrera alçada; no ens diuen res i procedim a buscar aparcament. Fem una ullada a la platja i decidim anar a buscar la nevera i altres trastos. Fins aquí tot bé, però un cop la nevera treu el cap del maleter un noi se’ns acosta per dir-nos que no podem anar a la platja amb la nevera. Els mexicans tenen el costum d’anar amb neveres a la platja, fet que no és d’estranyar tenint en compte que els preus dels bars i restaurants estan a estàndards americans. Per tant, si prohibeixes l’ús de neveres, automàticament restringeixes l’entrada de gent local a les platges i les converteixes en “privades”.

Però segons la llei mexicana, TOTES les platges són públiques a excepció d’aquelles que  es troben dins de recintes militars. Per tant, si les platges són públiques, com pot ser que et prohibeixin l’entrada de neveres? És més: qui t’ho prohibeix? Segons el noi de l’entrada, l’empresa propietària de tot: del restaurant, de l’administració de les finques, del càmping, etc. És a dir, que a la pràctica qui decideix que s’hi fa a cada platja són els inversors estrangers.

Tot i així, insistim: no et poden prohibir res en una zona pública. On està el truc? En que l’empresa (segurament americana o espanyola) controla l’accés a la platja i, tot i que estan obligades a mantenir un accés públic obert, no ho respecten. Per tant, tot i que no et poden prohibir res a la platja, sí que et poden prohibir aparcar a la zona o simplement accedir a la platja a través dels seus “dominis”.

Aquell dia vem decidir deixar la nevera al cotxe per no crear un conflicte però no sense abans haver-li qüestionat tot plegat al noi. A ell, com a mexicà també se li està “prohibint” l’entrada i l’ús públic de la platja per a que els güeritos (blanquets) puguin gaudir-ne sense haver de patir les molèsties d’haver-la de compartir amb la gent local. Ell mateix va reconèixer que tot i que abans hi anava, ara ja no hi va per evitar problemes. I és que ell sap exactament les ordres que té i possiblement si no és una nevera, serà una altra excusa la que trobaran per evitar l'entrada de la gent local.

Es tracta d’una situació que es repeteix al llarg de tota la Riviera Maya. La mateixa història la vem sentir a Akumal. Tot i que allà la cosa és encara més greu: Akumal pertany, tot el poble, a una sola família d’americans, que per posar-hi més inri, es diuen els Bush. En particular una de les filles gestiona el “cotarro”. Al llarg dels anys ha fet la vida impossible a la gent local fins a arribar al punt d’haver-los expulsat d’on vivien (al costat de la platja) i cedir-los uns terrenys a l’altre costat de la carretera on, com han pogut, hi han construït un assentament que queda prou lluny com per no molestar als turistes i prou a prop com per que puguin desplaçar-se a la zona de la platja a treballar, és a dir, al mateix lloc d’on se’ls ha expulsat. Sabem del cert a més, que quan algun d’ells ha volgut asseure’s una estona a la platja (dins dels 20 metres públics per llei) davant d’un hotel, se’ls ha fet fora mànega en mà.

Però la situació és més greu encara. La mateixa Laura Bush ha muntat una ONG (el CEA) que se suposa que es dedica a cuidar principalment els corals i les tortugues marines. En realitat, a través d’aquesta entitat, el que fan és restringir encara més l’ús de la platja per part dels locals. Com que la mateixa família també és propietària del centre de busseig, entre la ONG i aquest centre gestionen totes les visites dels turistes i han aconseguit que la gent local que tenia negocis de busseig se’n anessin perquè no tenien permís de treballar dins dels "dominis" (recordem que la platja és pública) de la sra. Bush.

Totes aquestes dades les hem obtingut xerrant amb habitants d’Akumal i estan contrastades per la premsa local: fent una simple cerca al google ràpidament trobes noticies que corroboren totes aquestes històries.

Al final, l’objectiu és el mateix a tot arreu: expulsar la gent local del SEU espai, de les SEVES platges per a que quatre americans i europeus en puguin gaudir sense ser molestats. Fins i tot a Akumal, la Sra. Bush va voler construir una piscina a la zona del poblat per evitar que els locals s’acostin a la platja.

Aquesta és l’altra cara de la Riviera Maya, la que no s’explica.

Visiteu la Riviera Maya. Val la pena. Però feu-ho conscientment: anant per lliure, evitant les “patranyes” de les grans corporacions, intentant beneficiar la població local i respectant el medi ambient i la seva fauna. 

Les platges els diumenges s'omplen de gent local, mentres ho permetin

Continuar...

Playas privadas y neveras vetadas

La semana pasada decidimos ir a conocer la playa de Paamul, a unos 10 km de casa. Se llega por la carretera federal y después a través de un desvío hasta la playa. A la entrada de Paamul encontramos unos chicos junto a una barrera levantada; no nos dicen nada y procedemos a buscar aparcamiento. Damos un vistazo a la playa y decidimos ir a buscar la nevera y otras cosas. Hasta aquí todo bien, pero en cuanto la nevera asoma la cabeza por el maletero un chico se nos acerca para decirnos que no podemos ir a la playa con ella. Analicemos el porqué: Los mexicanos tienen la costumbre de ir con neveras en la playa, hecho que no es de extrañar teniendo en cuenta que los precios de los bares y restaurantes están a estándares americanos. Por lo tanto, si prohíbes el uso de neveras, automáticamente restringes la entrada de gente local a las playas y las conviertes en “privadas”.

Pero según la ley mexicana, TODAS las playas son públicas a excepción de aquellas que se encuentran dentro de recintos militares. Por lo tanto, ¿si las playas son públicas, como puede ser que te prohíban la entrada de neveras? Es más: ¿quién te lo prohíbe? Según el chico de la entrada: la empresa propietaria de todo: del restaurante, de la administración de las fincas, del camping, etc. Es decir, que a la práctica quién decide que se hace en cada playa son los “inversores” extranjeros.

Aún así, insistimos: no te pueden prohibir nada en una zona pública. ¿Donde está el truco? En que la empresa (seguramente americana o española) controla el acceso en la playa y, a pesar de que están obligadas a mantener un acceso público abierto, no lo respetan. Por lo tanto, a pesar de que no te pueden prohibir nada en la playa, sí que te pueden prohibir aparcar en la zona o simplemente acceder a la playa a través de sus “dominios”. 

Ese día decidimos dejar la nevera al coche para no crear un conflicto pero no sin antes haberselo cuestionado todo al chico. A él, como mexicano, también se le está “prohibiendo” la entrada y el uso público de la playa para que los güeritos puedan disfrutar de ella sin tener que sufrir las molestias de tenerla que compartir con la gente local. Él mismo reconoció que a pesar de que antes iba a esa playa, ahora ya no va para evitarse problemas. Y es que él sabe exactamente las órdenes que tiene y posiblemente si no es una nevera, será otra excusa la que encontrarán para evitar la entrada de la gente local.

Se trata de una situación que se repite a lo largo de toda Riviera Maya. La misma historia la encontramos en Akumal. Pero allá la cosa es todavía más grave: Akumal pertenece, todo el pueblo, a una sola familia de americanos, que para hacerlo todavía más irónico, se llaman Bush. En particular una de las hijas gestiona el “cotarro”. A lo largo de los años ha hecho la vida imposible a la gente local hasta llegar en su punto de haberlos expulsado de donde vivían (junto a la playa) y “cederles” unos terrenos al otro lado de la carretera dónde, cómo han podido, han construido un asentamiento que queda lo suficientemente lejos como para no molestar a los turistas y lo bastante cerca como por que puedan desplazarse a la zona de la playa a trabajar, es decir, al mismo lugar de donde se los ha expulsado. Sabemos del cierto además, que cuando alguno de ellos ha querido sentarse un rato en la playa (dentro de los 20 metros públicos por ley) delante de un hotel, se los ha echado manguera en mano. 

Pero la situación es más grave todavía. La misma L. Bush ha montado una ONG (el CEA) que se supone que se dedica a cuidar principalmente los corales y las tortugas marinas. En realidad, a través de esta entidad, lo que hacen es restringir todavía más el uso de la playa por parte de los locales. Cómo que la misma familia también es propietaria del centro de buceo, entre la ONG y este centro gestionan todas las visitas de los turistas y han conseguido que la gente local que tenía negocios de buceo se fueran porque no tenían permiso de trabajar dentro de los "dominios" (recordemos que las playas son públicas) de la sra. Bush.

Todos estos datos los hemos obtenido charlando con habitantes de Akumal y están contrastados por la prensa local: haciendo una simple búsqueda en google rápidamente encuentras noticías que corroboran todas estas historias. 

Al final, el objetivo es el mismo en todas partes: expulsar la gente local de su espacio, de sus playas para que cuatro americanos y europeos puedan disfrutar sin ser molestados. Incluso en Akumal, la Sra. Bush quiso construir una piscina en la zona del poblado para evitar que los locales se acerquen a la playa.

Esta es la otra cara de Riviera Maya, la que no se explica.

Visitad la Riviera Maya. Vale la pena. Pero hacedlo conscientemente: yendo por libre, evitando las “patrañas” de las grandes corporaciones, intentando beneficiar la población local y respetando el medio ambiente y su fauna. 

Una pareja despide a una barca de pescadores en Akumal

Continuar...

La recerca d’apartament

Trobar un apartament “bueno, bonito y barato” és complicat. Ho és fins i tot quan tens clar on el vols trobar i coneixes la ciutat de tota la vida. Però si a sobre no saps ni la ciutat o poble on vols trobar-lo dins d’una franja aproximadament 100 km i no hi has estat mai...la cosa es complica. No se com, però ens en vam sortir en només una setmana, això sí, frustracions incloses.

Vam arribar a Akumal i el primer que vam fer va ser caminar-lo. Akumal està dividit en dos: Akumal platja, ple d’estrangers i per tant, d’apartaments i restaurants cars (descartat) i Akumal poble, a l’altre cantó de la carretera i en poques paraules, un assentament on estan els locals, els quals van ser expulsats d’Akumal platja per poder tenir els americanets contents (tema que dóna per un post sencer i que tractarem més endavant). Vam caminar per Akumal poble i vam preguntar per lloguers, però el lloc és tan petit que no vam trobar res. Descartat.

Següent parada: Playa del Carmen (a uns 30Km d’Akumal). És una ciutat d’uns 150.000 habitants i vam pensar que seria més fàcil trobar-hi apartaments. Ens van dir que la manera de fer-ho era amb els diaris o buscant els cartells als balcons de “se renta”. Abans de començar a caminar sota el Sol tropical, vam decidir provar els diaris: res de res...a caminar! No vam trobar gaires cartells però del que si ens en vam adonar és de que Playa no ens va agradar. Descartat.

Propera parada: Tulum. Era el tercer dia i vam decidir que faríem una mica de turisme. Vam anar a visitar les ruïnes (una meravella) i després al poble per veure si era un lloc que ens pogués agradar. Res: Tulum està distribuït al llarg d’una carretera sense cap encant. Descartat.

Quart dia: Va ser un d’aquells dies en que quan l’has passat te’n adones que va ser un punt d’inflexió. Vam anar encara més lluny, a Puerto Morelos, un poble petit entre Cancún i Playa del Carmen, una mica oblidat per els grans hotels i el turisme massiu. Jo tenia hi molta fe i encara ara penso que no hagués estat un mal lloc. Però després de patejar-nos tota la part més propera al mar, ens en vam adonar que els lloguers eren més cars del que esperàvem i per trobar-ne de més barats havies d’anar-te’n a la part del poble que queda més allunyada, a l’altra banda de la carretera i sense cap encant. Aquí, el Carlos ja m’estava recordant que el que jo volia: “bueno, bonito y barato” era impossible de trobar. Així que amb l’ajuda d’una noia que vam conèixer vam anar a veure com eren els apartaments barats de l’altre cantó de la carretera: descartats! La frustració va arribar al seu màxim nivell: Vam acabar tirats en mig del no res, a ple Sol i preguntant-nos perquè @#*#@% ens estàvem matant tant a fer-ho tot a peu: sense cotxe era molt pesat i difícil conèixer llocs nous i buscar-hi apartament. La conclusió va ser que havíem de llogar un cotxe per no perdre tant de temps i energies. Encara abans de tornar a casa vam parar a Playa, vam patejar una mica més i vam apuntar 4 telèfons per trucar i preguntar.

Punt i a part. El dia següent vam fer dia de reflexió: platjeta d’aigua turquesa i tranquil·litat per decidir el següent moviment. La conclusió va ser que allà on seria més fàcil trobar alguna cosa era a Playa: per ser una ciutat més gran hi hauria més diversitat de preus i a més és el lloc que queda més a prop de tot dins de la Riviera Maya. Vam trucar als telèfons que havíem recollit i vam buscar-ne d’altres per Internet.

Dia definitiu: Arribant a Playa vam anar a llogar el cotxe i amb el tema transport solucionat, vam visitar apartaments a llocs on sense cotxe no hi podíem arribar. Al final del dia no n’havíem trobat un, sinó dos. Finalment, ens hem quedat amb un petit apartament a l’entrada d’Xcaret, enmig de la selva, amb molt d’encant i una terrassa i unes vistes impressionants: “bueno, bonito y barato” si ja deia jo!

Continuar...

Primer mes sabàtic

Ara sí. Hem canviat de residència i també de connexió d’Internet i per fi, ara sí, puc pujar entrades al blog i penjar totes aquelles fotos que tenia pendents. Han passat trenta-i-pico dies i moltes coses des que vam arribar. La nostra estada a Akumal ha estat plena d’experiències noves i emocionants però ha arribat al seu fi i ara iniciem una altra etapa: vivim en un apartament enmig de la selva, prop de Playa del Carmen. Però resumir tot el que ha passat en més d’un mes en una sola entrada de blog és missió impossible. Per sort, una imatge val més que mil paraules i per tant us deixo amb un petit recull prou il·lustratiu.

Akumal:

L'apartament d'Xcaret

Nedant amb tortugues a Akumal:

Playa del Carmen: 

Tulum: 

Puerto Morelos:

El nostre cotxet:

Coba: 

Valladolid:

Ek'Balam:

Chichen Itza:

Playa del Carmen:

Xcaret: 

Nedant amb dofins (Xcaret):

Platges desertes:

Isla Holbox:

 Cenotes:

Yal Ku:

Noves amistats: 

Continuar...