La recerca d’apartament

Trobar un apartament “bueno, bonito y barato” és complicat. Ho és fins i tot quan tens clar on el vols trobar i coneixes la ciutat de tota la vida. Però si a sobre no saps ni la ciutat o poble on vols trobar-lo dins d’una franja aproximadament 100 km i no hi has estat mai...la cosa es complica. No se com, però ens en vam sortir en només una setmana, això sí, frustracions incloses.

Vam arribar a Akumal i el primer que vam fer va ser caminar-lo. Akumal està dividit en dos: Akumal platja, ple d’estrangers i per tant, d’apartaments i restaurants cars (descartat) i Akumal poble, a l’altre cantó de la carretera i en poques paraules, un assentament on estan els locals, els quals van ser expulsats d’Akumal platja per poder tenir els americanets contents (tema que dóna per un post sencer i que tractarem més endavant). Vam caminar per Akumal poble i vam preguntar per lloguers, però el lloc és tan petit que no vam trobar res. Descartat.

Següent parada: Playa del Carmen (a uns 30Km d’Akumal). És una ciutat d’uns 150.000 habitants i vam pensar que seria més fàcil trobar-hi apartaments. Ens van dir que la manera de fer-ho era amb els diaris o buscant els cartells als balcons de “se renta”. Abans de començar a caminar sota el Sol tropical, vam decidir provar els diaris: res de res...a caminar! No vam trobar gaires cartells però del que si ens en vam adonar és de que Playa no ens va agradar. Descartat.

Propera parada: Tulum. Era el tercer dia i vam decidir que faríem una mica de turisme. Vam anar a visitar les ruïnes (una meravella) i després al poble per veure si era un lloc que ens pogués agradar. Res: Tulum està distribuït al llarg d’una carretera sense cap encant. Descartat.

Quart dia: Va ser un d’aquells dies en que quan l’has passat te’n adones que va ser un punt d’inflexió. Vam anar encara més lluny, a Puerto Morelos, un poble petit entre Cancún i Playa del Carmen, una mica oblidat per els grans hotels i el turisme massiu. Jo tenia hi molta fe i encara ara penso que no hagués estat un mal lloc. Però després de patejar-nos tota la part més propera al mar, ens en vam adonar que els lloguers eren més cars del que esperàvem i per trobar-ne de més barats havies d’anar-te’n a la part del poble que queda més allunyada, a l’altra banda de la carretera i sense cap encant. Aquí, el Carlos ja m’estava recordant que el que jo volia: “bueno, bonito y barato” era impossible de trobar. Així que amb l’ajuda d’una noia que vam conèixer vam anar a veure com eren els apartaments barats de l’altre cantó de la carretera: descartats! La frustració va arribar al seu màxim nivell: Vam acabar tirats en mig del no res, a ple Sol i preguntant-nos perquè @#*#@% ens estàvem matant tant a fer-ho tot a peu: sense cotxe era molt pesat i difícil conèixer llocs nous i buscar-hi apartament. La conclusió va ser que havíem de llogar un cotxe per no perdre tant de temps i energies. Encara abans de tornar a casa vam parar a Playa, vam patejar una mica més i vam apuntar 4 telèfons per trucar i preguntar.

Punt i a part. El dia següent vam fer dia de reflexió: platjeta d’aigua turquesa i tranquil·litat per decidir el següent moviment. La conclusió va ser que allà on seria més fàcil trobar alguna cosa era a Playa: per ser una ciutat més gran hi hauria més diversitat de preus i a més és el lloc que queda més a prop de tot dins de la Riviera Maya. Vam trucar als telèfons que havíem recollit i vam buscar-ne d’altres per Internet.

Dia definitiu: Arribant a Playa vam anar a llogar el cotxe i amb el tema transport solucionat, vam visitar apartaments a llocs on sense cotxe no hi podíem arribar. Al final del dia no n’havíem trobat un, sinó dos. Finalment, ens hem quedat amb un petit apartament a l’entrada d’Xcaret, enmig de la selva, amb molt d’encant i una terrassa i unes vistes impressionants: “bueno, bonito y barato” si ja deia jo!