Platges privades i neveres vetades

La setmana passada vem decidir anar a conèixer la platja de Paamul, a uns 10 km de casa. S’hi arriba agafant la carretera federal i després un trencall fins a la platja. A l’entrada de Paamul trobem uns nois al costat d’una barrera alçada; no ens diuen res i procedim a buscar aparcament. Fem una ullada a la platja i decidim anar a buscar la nevera i altres trastos. Fins aquí tot bé, però un cop la nevera treu el cap del maleter un noi se’ns acosta per dir-nos que no podem anar a la platja amb la nevera. Els mexicans tenen el costum d’anar amb neveres a la platja, fet que no és d’estranyar tenint en compte que els preus dels bars i restaurants estan a estàndards americans. Per tant, si prohibeixes l’ús de neveres, automàticament restringeixes l’entrada de gent local a les platges i les converteixes en “privades”.

Però segons la llei mexicana, TOTES les platges són públiques a excepció d’aquelles que  es troben dins de recintes militars. Per tant, si les platges són públiques, com pot ser que et prohibeixin l’entrada de neveres? És més: qui t’ho prohibeix? Segons el noi de l’entrada, l’empresa propietària de tot: del restaurant, de l’administració de les finques, del càmping, etc. És a dir, que a la pràctica qui decideix que s’hi fa a cada platja són els inversors estrangers.

Tot i així, insistim: no et poden prohibir res en una zona pública. On està el truc? En que l’empresa (segurament americana o espanyola) controla l’accés a la platja i, tot i que estan obligades a mantenir un accés públic obert, no ho respecten. Per tant, tot i que no et poden prohibir res a la platja, sí que et poden prohibir aparcar a la zona o simplement accedir a la platja a través dels seus “dominis”.

Aquell dia vem decidir deixar la nevera al cotxe per no crear un conflicte però no sense abans haver-li qüestionat tot plegat al noi. A ell, com a mexicà també se li està “prohibint” l’entrada i l’ús públic de la platja per a que els güeritos (blanquets) puguin gaudir-ne sense haver de patir les molèsties d’haver-la de compartir amb la gent local. Ell mateix va reconèixer que tot i que abans hi anava, ara ja no hi va per evitar problemes. I és que ell sap exactament les ordres que té i possiblement si no és una nevera, serà una altra excusa la que trobaran per evitar l'entrada de la gent local.

Es tracta d’una situació que es repeteix al llarg de tota la Riviera Maya. La mateixa història la vem sentir a Akumal. Tot i que allà la cosa és encara més greu: Akumal pertany, tot el poble, a una sola família d’americans, que per posar-hi més inri, es diuen els Bush. En particular una de les filles gestiona el “cotarro”. Al llarg dels anys ha fet la vida impossible a la gent local fins a arribar al punt d’haver-los expulsat d’on vivien (al costat de la platja) i cedir-los uns terrenys a l’altre costat de la carretera on, com han pogut, hi han construït un assentament que queda prou lluny com per no molestar als turistes i prou a prop com per que puguin desplaçar-se a la zona de la platja a treballar, és a dir, al mateix lloc d’on se’ls ha expulsat. Sabem del cert a més, que quan algun d’ells ha volgut asseure’s una estona a la platja (dins dels 20 metres públics per llei) davant d’un hotel, se’ls ha fet fora mànega en mà.

Però la situació és més greu encara. La mateixa Laura Bush ha muntat una ONG (el CEA) que se suposa que es dedica a cuidar principalment els corals i les tortugues marines. En realitat, a través d’aquesta entitat, el que fan és restringir encara més l’ús de la platja per part dels locals. Com que la mateixa família també és propietària del centre de busseig, entre la ONG i aquest centre gestionen totes les visites dels turistes i han aconseguit que la gent local que tenia negocis de busseig se’n anessin perquè no tenien permís de treballar dins dels "dominis" (recordem que la platja és pública) de la sra. Bush.

Totes aquestes dades les hem obtingut xerrant amb habitants d’Akumal i estan contrastades per la premsa local: fent una simple cerca al google ràpidament trobes noticies que corroboren totes aquestes històries.

Al final, l’objectiu és el mateix a tot arreu: expulsar la gent local del SEU espai, de les SEVES platges per a que quatre americans i europeus en puguin gaudir sense ser molestats. Fins i tot a Akumal, la Sra. Bush va voler construir una piscina a la zona del poblat per evitar que els locals s’acostin a la platja.

Aquesta és l’altra cara de la Riviera Maya, la que no s’explica.

Visiteu la Riviera Maya. Val la pena. Però feu-ho conscientment: anant per lliure, evitant les “patranyes” de les grans corporacions, intentant beneficiar la població local i respectant el medi ambient i la seva fauna. 

Les platges els diumenges s'omplen de gent local, mentres ho permetin