Qui no ha somiat mai trencar amb
la rutina i allunyar-se de la vida quotidiana durant uns mesos? Als països
anglosaxons és una pràctica força habitual, ja sigui entre joves abans d’entrar
a la universitat que amb la motxilla se’n van a veure món, o entre professionals
amb ganes de fer un parèntesis en la seva
carrera. Aquí, en canvi, és una opció molt poc corrent i per tant, se sol veure
amb molt escepticisme. O estudies o treballes, o estudies i treballes i si no, ets un “ni ni” o estàs jubilat o a l’atur.
Quan pensem en un any sabàtic, possiblement
el que primer ens ve al cap és una hamaca a la platja i un any “ple de no fer
res”. Però un període sabàtic no té perquè significar deixar de treballar, pot ser
simplement un canvi temporal a un sector menys estressant o la dedicació durant
un temps a un hobby de manera professional. Si bé és cert que altres opcions inclouen
voluntariats, viatges, dedicació a la família, estudiar, reciclar-se i un
llarguíssim etcètera. I com que no és només una qüestió de diversió, si no de
perspectiva vital, els períodes sabàtics solen implicar un temps llarg de
preparació, de reflexió i una llista més o menys llarga d’objectius.
En el nostre cas, esperem que el
nostre any sabàtic sigui un dels anys més actius de les nostres vides, un any
ple d’activitats i d’experiències. Algunes d’elles encaminades al l’enriquiment
personal, d’altres que esperem que ens ajudin a millorar la nostra carrera
professional i sobretot i el més important, serà tot allò que ara mateix no
podem ni imaginar que farem.
Però un any sabàtic és realment
un luxe o una necessitat? Pot semblar que amb els temps que corren sigui més aviat
una bogeria, però si ho pensem bé d’un període sabàtic en podem treure molt de
profit més enllà dels objectius inicials que ens haguem marcat. Vivim massa
mecànicament i en una societat immersa en la rutina i la comoditat. A mida que
passen els anys acabem llegint els mateixos diaris, veient les mateixes pel·lícules,
coincidint amb la mateixa gent als mateixos llocs... Adoptem hàbits que ens
uniformitzen i dificulten la nostra capacitat d’innovació. Només en alguns
casos, i per mil·lèsimes de segons, prenem consciència de la nostra veritable
realitat, del que ens agrada i del que no, del que estem fent i del que ens
agradaria fer. Per això, prendre un any sabàtic per respirar, reflexionar, redescobrir-nos
i recomençar, ens pot ajudar a recordar allò que sempre hem volgut fer. Luxe o necessitat?

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada