19 de novembre del 2011

Un any sabàtic a Mèxic


Qui no ha somiat mai trencar amb la rutina i allunyar-se de la vida quotidiana durant uns mesos? Als països anglosaxons és una pràctica força habitual, ja sigui entre joves abans d’entrar a la universitat que amb la motxilla se’n van a veure món, o entre professionals amb ganes de fer un parèntesis en la seva carrera. Aquí, en canvi, és una opció molt poc corrent i per tant, se sol veure amb molt escepticisme. O estudies o treballes, o estudies i treballes i si no, ets un “ni ni” o estàs jubilat o a l’atur.

Quan pensem en un any sabàtic, possiblement el que primer ens ve al cap és una hamaca a la platja i un any “ple de no fer res”. Però un període sabàtic no té perquè significar deixar de treballar, pot ser simplement un canvi temporal a un sector menys estressant o la dedicació durant un temps a un hobby de manera professional. Si bé és cert que altres opcions inclouen voluntariats, viatges, dedicació a la família, estudiar, reciclar-se i un llarguíssim etcètera. I com que no és només una qüestió de diversió, si no de perspectiva vital, els períodes sabàtics solen implicar un temps llarg de preparació, de reflexió i una llista més o menys llarga d’objectius.

En el nostre cas, esperem que el nostre any sabàtic sigui un dels anys més actius de les nostres vides, un any ple d’activitats i d’experiències. Algunes d’elles encaminades al l’enriquiment personal, d’altres que esperem que ens ajudin a millorar la nostra carrera professional i sobretot i el més important, serà tot allò que ara mateix no podem ni imaginar que farem.

Però un any sabàtic és realment un luxe o una necessitat? Pot semblar que amb els temps que corren sigui més aviat una bogeria, però si ho pensem bé d’un període sabàtic en podem treure molt de profit més enllà dels objectius inicials que ens haguem marcat. Vivim massa mecànicament i en una societat immersa en la rutina i la comoditat. A mida que passen els anys acabem llegint els mateixos diaris, veient les mateixes pel·lícules, coincidint amb la mateixa gent als mateixos llocs... Adoptem hàbits que ens uniformitzen i dificulten la nostra capacitat d’innovació. Només en alguns casos, i per mil·lèsimes de segons, prenem consciència de la nostra veritable realitat, del que ens agrada i del que no, del que estem fent i del que ens agradaria fer. Per això, prendre un any sabàtic per respirar, reflexionar, redescobrir-nos i recomençar, ens pot ajudar a recordar allò que sempre hem volgut fer.  Luxe o necessitat?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...